DSCN9925

La nostra escola està agermanada amb la Escuela Francisca González i el barri de Los Lirios, de Chichigalpa, a Nicaragua des de fa gairebé vint anys i cada curs es treballa aquest tema en diferents moments i a tots els nivells.

Aquesta és la web de l’agermanament

20 anys fent camí junts

Aquí us mostrem un exemple de com l’agermanament ens ajuda a treballar els objectius, i continguts i valors de l’eix transversal d’Educació pel Desenvolupament, que inclou Cultura de Pau, Drets Humans, participació democràtica, economia social, multiculturalitat, gèneres i cura del medi ambient. L’agermanament actua com a element integrador, ens ajuda a millorar la nostra escala de valors i a entendre el món, ens aporta recursos i ens ajuda a trobar suports externs que milloren la qualitat de la programació.

Proposta de guió de continguts.

Activitats i recursos programats per a les Jornades de treball: “Diversitat/desigualtat. Dues cares de la mateixa realitat”

Treballar per l’acceptació de la diversitat viscuda com un conjunt de valors que ens enriqueixen i per la no acceptació d’un estat de coses que accepta les desigualtats com un fet natural. Tots i totes, des de la nostra diferència, tenim dret a gaudir de les mateixes oportunitats.


Educació infantil:

Treballar la idea de la diversitat a partir del lema “Tots i totes som diferents”.

1.- Observació de les diferències que hi ha entre els mateixos companys i companyes de classe: alçada, color i forma dels cabells, color dels ulls, mans, petjada, veu, vestit, gustos en el menjar, gustos en el joc, etc…Es suggereix incloure com a situacions de diversitat aquelles disminucions físiques i psíquiques (segons curs) que puguin ser objecte d’observació per part dels alumnes.

2.- Fer una recollida de fotografies de nens i nenes de diferents races i/o en diferents situacions: observar el color de la pell, forma i color dels cabells, fesomia, vestuari, etc…

3.- Confecció d’un mural amb les imatges recollides per penjar al vestíbul, per participar en l’exposició que muntarem entre tots. Pot ser un gran mural dividit (tallat) en tres parts (P3, P4, P5). O poden ser tres murals independents que no segueixin pautes que els facin formar part d’un tot.

Activitat de taller: Contes de tots colors. 3×2. Tres narradors/es que explicaran el seu conte dues vegades.

Pot orientar-vos tenim el llibre que ens han regalat els del CEIP Montbaig i les fotos de Nicaragua.

Tenim el vídeo dels germans Flores de Los Lirios (Chichigalpa) o els d’Intermón, si necessiteu aquest recurs.

Primària:

Cicle Inicial

Pot seguir el mateix guió d’infantil o afegir-se a la proposta de Primària, adaptada a les seves edats,

El taller pensat per ells és, però, diferent. No són els contes.

Si fan el mateix de parvulari, podrien afegir a les diferències a observar el component de la llengua i de l’habitatge.

En el mural podrien escriure el lema o qualsevol altra frase que fes referència al tema en cada una de les llengües de l’estat espanyol, o afegint-hi a més francès i anglès,…

CM i CS poden enfocar la segona part del treball, la que faria referència a les possibles solucions, des de la perspectiva del Comerç Just.

Tots els nens i nenes del món tenim el dret a gaudir de les mateixes oportunitats.

Per què no és així?:

a.- Causes de tipus natural:

Pluges, inundacions, huracans (Mitch), terratrèmols (el recent de centreamèrica), sequera (Àfrica), erupcions volcàniques (Nicaragua, Mèxic).

Per què els països del tercer món són tan vulnerables a tots aquests fenòmens? Per la manca de solidesa dels seus habitatges i per la manca d’infrastructures.

b.- Causes de tipus social: Conseqüències:

No tenen accés a l’alimentació. Desnutrició. Afecta el seu creixement i l’esperança de vida.

No tenen accés a la sanitat. Malaltia. Afecta el seu creixement i l’esperança de vida.

No tenen accés a un habitatge digne. Infeccions, paràsits, desastres naturals.

No tenen accés a l’educació. Analfabetisme. No tenen accés al progrés ni a feina digna.

En aquest punt recordar els Drets de l’Infant.

c.- Causes de tipus econòmic i polític.

Conseqüències:

Antecedents històrics. Colonialisme. El deute extern bloqueja les seves possibilitats de progrés.

No tenen accés a la terra. Renda per càpita molt baixa.

No es produeix en funció del que necessiten. Mal repartiment de la riquesa. Primen els interessos dels  països rics i de les multinacionals. Atur i pobresa.

El petit productor rep molt poc benefici. Fenomen migratori. Legal i il·legal.

Forta dependència tecnològica dels països desenvolupats.

Els governs d’aquests països sovint són poc democràtics i afavoreixen les multinacionals o utilitzen els beneficis per comprar armament o enriquir-se els que tenen el poder.

Des dels països rics podem ajudar a millorar la situació:

  •  Promovent la cancel.lació del deute extern amb la condició que l’estalvi s’utilitzi en la millora dels dèficits socials enumerats més amunt. Especialment en educació i formació.
  • Promovent el comerç just.
  • Retornar-los el dret a decidir el seu futur per ells mateixos .
  • Retornar-los la capacitat de transformar la seva societat des de dins, i respectar les seves decisions.

Què és el comerç just:

El que garantitza als productors dels països subdesenvolupats una compensació justa pel seu treball.
El que fixa els preus d’acord amb els productors i fa una aposta per la qualitat.
El que suprimeix o minimitza la càrrega desmesurada que suposen els intermediaris en el preu final d’un producte.
El que actua contra l’explotació infantil.
El que afavoreix unes condicions laborals dignes.
El que afavoreix el respecte pel medi ambient.
El que fomenta la igualtat home-dona.
Comerç just no significa sempre preus més econòmics per al consumidor occcidental.
Ens aproparem a la fita d’aconseguir un comerç més just en la mesura que siguem capaços de promoure un consum responsable.

Els apartats a i b, poden centrar el treball del C.I., si agafa aquesta línia, i del C.M.
El C.S. treballaria l’apartat c.
El concepte de comerç just , adaptat, es pot treballar des de 3er.
El resultat de la reflexió quedaria reflectit en un mural que formaria part de l’exposició que tots plegats muntaríem al vestíbul.

Tallers per Primària.

C.I. Contes de tots colors. S’afegeixen a la proposta de parvulari.
C.M. 4 tallers “Educació ara” 1’30 h per sessió. Entendre com l’educació pot afavorir el trencament del cercle de la pobresa. La importància de saber llegir i escriure per a desenvolupar-se en diferents situacions de la vida.
C.S. 5è. 2 tallers “El joc del deute”. Reflexionar i comprendre les relacions nord-sud i com el deute extern condiciona el futur dels països implicats.
C.S.6è. 2 tallers “El restaurant del món”. Joc de simulació que ens fa reflexionar sobre el desigual repartiment dels aliments i de la riquesa al món.

A nivell general:

a.- Tota la setmana tindrem a l’escola, probablement repartits pel vestíbul, una ludoteca que consta de 8 jocs cooperatius. “Jocs del món”: Yoté, wari, tangram, mikado, la guineu, rodella, go-bang, surakarta.

b.- Festa final. Obrim la festa a les famílies. Grup d’animació que cantarà cançons del món. En acabar l’actuació, i amb els petits ja en mans dels pares i mares, xocolatada amb xocolata del comerç just. Es demanarà la col.laboració desinteressada de persones que puguin fer una coca per acompanyar la xocolata.

La gent podrà veure l’exposició col.lectiva.

c.- Xerrada: ESTRATÈGIES QUE TRANSFORMEN REALITATS”. Tres ponents. L’organització la fem conjuntament amb l’Associació de Veïns del Centre.

Bibliografia: Tenim preparat a la vostra disposició material d’Intermón seleccionat per cicles, material gràfic i estadístiques del Fons català, informació referent al Comerç Just de Cooperacció, i l’esmentat conte del CEIP Montbaig per parvulari.

Treball que s’ha fet al Cicle inicial

Com veuen Nicaragua els nens/es del Cicle Inicial

Què en saben de Nicaragua i l’escola agermanada.

– Situació en el mapa i la bola del món.

805a
– Explicació de la vida i costums de Nicaragua.

807a
– A partir d’aquí, hem après:
– Hi ha 2 llacs: Nicaragua i Managua.
– Chichigalpa és el poble on hi ha l’escola.
– Per arribar a l’escola han de caminar 2Km. i quan plou no hi poden anar.
– Ara ja tenen escola al barri i un menjador.
– Només es dutxa un de la família al dia.
– Descansen en hamaques.
– Fa molta calor.
– Parlen en espanyol.
– No tenen les estacions com nosaltres, ells una de pluges i l’altra seca.
– Tenen molts volcans. Quan es lleven és el primer que miren.
– És tres vegades més gran que Catalunya.

– Mengen gallopinto ( arròs amb frijoles) El frijol és una llegum com la mongeta. També mengen tortillas de maíz, pinol i molta varietat de fruites.

406sa
– Els agrada molt la música i ballar
– Tenen la pell morena i els ulls molt foscos i grossos.
– L’escola es diu Francisca González.
– La capital de Nicaragua és Managua.

809a

– Vídeo: Un dia de la vida d’una família al barri de los Lirios.

-414sa

– Dibuix del que han vist.

410sa– Full amb els vestits típics del ball folklòric d’allà.

413sa

– Grups flexibles fan una frase i un dibuix del que han après.

-411sa

– Ensenyem una cançó: “Canción del sapito”

Había un sapito
cantando per. per. per
debajo de una piedra per. per. per. per. per
caía un aguacero
y estaba muy feliz
porque no se mojaba per. per. per. per. per.

808a

– Dinàmica del terremoto, maremoto y fuego.

Maremoto los alumnos de pie y cuando oyen la palabra maremoto se agachan.

Terremoto siempre de pie y cuando escuchan terremoto se sientan.

Fuego sentados al oír fuego cambian de lugar el que no cambia se quema.

-Exposició dels treballs que han fet i d’objectes d’allà.

2812a

Projecte a P4, Educació Infantil

DSC05663

LA DULCE DE NICARAGUA HA VINGUT A VISITAR ELS BAMBIS I ENS HA EXPLICAT UN MUNT DE COSES.

Nicaragua objectes

HEM FET LES BANDERES DE NICARAGUA I CATALUNYA.

DSC05837

HEM TREBALLAT UN CONTE DE NICARAGUA-

DSC_1086

ELS BAMBIS FEM VOLCANS COM ELS DE NICARAGUA.

DSC06009

FEM I MENGEM TORTILLAS.

DSC_1099

recepta de tortilla de maíz

També un mural que reflecteix tot el que hem anat treballant a classe.

dsc03801

 

Anuncis