P3: Picarolspicarol

1. Esquella petita que hom penja al coll d’un animal (cabra, ovella, bou).
2. Cadascun dels cascavells o les campanetes que hom posa als guarniments dels cavalls o dels muls.
3. ésser alegre com un picarol Ésser de natural alegre.

La cançó dels Picarols

Els Picarols van i vénen
els Picarols van i vénen,
escaleta amunt
escaleta avallpicarol1pel jardí, pel jardí
de l’escola.
Salten alegres sense parar
ells amb la sorra volen jugar
i s’espavilen i van de pressa
quan criden a la fila
Picarols!

P4: Bambis                                                      shutterstock_145819979-860x575

Bambi és un cervatell o cervató, la cria del cérvol.             

Mamífer remugant de la família dels cèrvids, d’aspecte àgil i robust, de cap allargat i de coll llarg i musculat.

La cançó dels Bambis

Som els bambis nets
Petits però desperts
I si algú ens empaita
correm com llampecs,
la larala la lalero.                                                               800px-fawningrass2_forestwander

Saltem i correm
per serres i prats
per anar a buscar

el nostre menjar,
la larala la lalero.

 ESCOLTA-LA

P5: Barrufets

Qui més qui menys n’ha vist algun episodi i ha quedat pres de l’optimisme barrufeti la visió utòpica de la vida que traspuen. Petits però molt eixerits, els barrufets són uns personatges carismàtics que han influenciat des de generacions d’antany fins a la quitxalla d’avui dia. Tot i haver començat com a producte de ficció en forma de còmics ara fa 40 anys, la seva aparició a la televisió és el que va fer gairebé mundialment coneguts Els Barrufets

La cançó dels Barrufets

Si te’n vas cap a muntanya
Ves-hi cap al tard
sense son a les orelles
sentiràs cantar:
La cançó dels barrufetsarchivo1-espectacles-171
que barrufen que barrufen
La cançó dels barrufets
que barrufen barrufant.
Quan l’hauràs ben escoltada
Ves-te’n cap enllà
I uns follets veuràs alegres
amb delit cantant:
La cançó dels…………….
Ballarem tots una dansaunknown
fent molts saltirons
molta gresca, xerinola
al compàs dels sons:
La cançó dels…………..

 ESCOLTA-LA

1r: Llebretes

És un mamífer rosegador que tenen les orelles llargues i amb la punta negra, anandaioga_conte_llebre
lespotes posteriors llargues, adaptades al salt i a la cursa i el pèl curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre. Cal destacar-ne la llebre comuna, la llebre de les neus o llebre muntanyesa, la llebre polar , la llebre americana  i la llebre californiana

La cançó de les Llebretes

Pels camins ombrius del bosc
la llebreta passa por
i pels camps assolellats
va amb l’esguard tot esverat.apertura-liebre-web_620x414
Llebreta no corris més
que et diré un segur recer.
Els gossos se n’han anat
i en pau el bosc ha quedat
passa pel farigolar
que brot tendre sempre hi ha
i després puja al serrat
que és molt quiet i refrescat.
Llebreta no corris més
que et diré un segur recer.

 ESCOLTA-LA

2n: Edelweisb88f254f6386ad45ac09afa1171fd425

Herba perenne de la família de les compostes coneguda popularment pel nom de flor de neu. Fulles d’un verd gris clar, alternes, blanquinoses per sota. Flors blanques, totes bulboses, amb aparença llanosa de 3 a 5 cm, de diàmetre. Creix en els alts pasturatges i roquissers del Pirineu. A alemanya es coneix pel nom de edelweiss, edel: formós, weiss: blanc. En l’estepa de l’Àsia central forma prats immensos. És una espècie protegida, en algunes zones ha desaparegut pràcticament a causa de la recol·lecció indiscriminada. La majoria de clubs alpins han fet d’aquesta herba la seva ensenya, com a símbol màxim de l’alta muntanya.

Cançó dels Edelweis

Edelweis, Edelweis
flor de nostres muntanyesedelweiss-001
edelweis, edelweis
jo vinc a saludar-te,
com la neu brilles
quan surt el sol
blanca flor boscana.
Edelweis, edelweis
jo vinc a saludar-te.

 ESCOLTA-LA

3r: Blauets                                                                  blauet-017_-07-02-11

Ocell d’uns 10 cm de llargada, bellament acolorit, amb el dors de color blau verdós, el ventre castany i les potes vermelles. Té una silueta desproporcionada a causa de la grossària del cap i del bec; les potes i la cua, per contra, són petites. Viu prop dels rius de curs lent i s’alimenta de peixos i d’altres petits animals aquàtics. És sedentari i nia a tot Europa i al nord d’Africa; és comú als Països Catalans, on generalment hom el veu solitari o en parelles.

Planta herbàcia anual o biennal  de tija de 30 a 100 cm, fulles grisenques, allargades i capítols blaus. Originària de l’Orient, s’ha introduït als sembrats d’Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos. Abunda sobretot a muntanya. Les seves flors havien estat emprades com a desinflamatori dels ulls. Algunes varietats de ‘flor plena’ són conreades en jardineria.

Cançó dels Blauets                                                                                      centaurea_cyanus10_jr_sm

Com un safir entre els sembrats
gentil creix el blauet.
Gronxat pel ventijol manyac
s’amaga entre l’herbei.
Troba entre les espigues d’or
amagatall humil,
però els infants amb els seus jocs
no el deixen mai tranquil.
Si enmig del camp creix el blauet
vol dir que ve l’estiu,
i la rosella al seu costat
somriu al sol més viu.
I quan el camp serà segat
enmig l’aspre rostoll
El dolç blauet i el cel ben blau
seran d’un sol color.

 ESCOLTA-LA

4rt: Castorscastor

Gènere de rosegadors de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys. Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils; els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació. La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta; els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden. Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urogenital; amb el castori marquen el territori. Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia.

Cançó dels Castors                                                                          

Dintre boscos de grans arbres
dins les aigües d’amples rius.
Viuen lliures castors ferms
que de llenya fan llurs nius.                                                          th-92911783-begging-beaver
Tenen cura del seu terme
saben viure en el mal temps,
i preveuen fulles tendres
per l’hivern enfredolit.

Quan arriba la bonança
i el sol és ja d’estiu,
s’entretenen vells i joves
a tancar i a barrar rius.
Castors nostres fills de l’aigua
ensenyeu-nos a estimar,
a saber donar ajuda
al company, germà, quan cal.

 ESCOLTA-LA

5è: Mústangsmustanghorse

Els Mústangs són cavalls salvatges en realitat,”cimarrones” (animals que s’escapen o es perden i s’han readaptat a viure en la naturalesa de  Nord-Amèrica.) Les immenses planes i l’absència de depredadors naturals contribueixen a la seva rapidesa expansió. Són resistents i de gran fortalesa producte d’un gran desenvolupament muscular.

Cançó dels Mústangsraza-mustang-americano

Veig per la prada els mústangs cofois
fent grans salts com els herois
Rostre lluent van cap a ponent
corren a l’encontre del vent.
Salten alegres al sol daurat
a la frescor dels arbres i l’herba.
Compten les flors vora el rierol
que content refila tot sol.
Veig per la prada

 ESCOLTA-LA

6è: Tuaregstuareg

Els tuaregs o imuhagh són un poble berber  de tradició nòmada del desert del Sàhara. La seva població s’estén per cinc estats africans: Algèria, Líbia, Níger, Mali i Burkina Faso.

Tenen un mestissatge amb negres sudanesos.

Quan es desplacen, cobreixen les seves necessitats i les dels animals pel fet que viuen en unitats familiars extenses que porten grans ramats al seu càrrec. Tenen la seva pròpia escriptura, el tifinagh.

Cançó dels Tuaregs

Allà al desert del Sàhara
hi viuen els Tuaregs
és una tribu nòmada, del poble bereber, bereber
Els Tuaregs……….del desert………………
Camells i dromedaris
travessen l’arenal
transporten caravanes tots els homes blaus……..                   plana4

Els Tuaregs……..del desert………………

És un poble que lluita
tot sol i independent
per conservar la vida i llur capteniment
Els Tuaregs……del desert……..

 ESCOLTA-LA

La Jungfrau

Dalt de la Jungfrau vora del cel blau
tindràs un palau a la gelera.
Quan de tard en tard i avivant l’esguard
passarà l’ isard sortiré a cacera.
Tindràs un tresor d’ edelweis en flor,                                                  1196239778_0
les estrelles d’or tindràs per llanternes.
Vine a la Jungfrau, vora del cel blau
a gaudir en pau les neus eternes.
Tindràs un mirall en el blanc cristall
que muntanya avall fa la gelada,
i un concert gegant formarà amb son cant
l’eco palpitant de la fondalada.
Tindràs un tresor………

 ESCOLTA-LA (per cert, aquesta triga 7 segons a començar….paciència)

Música

Les cançons de les classes estan enregistrades en un CD que es va fer per commemorar els 40 anys d’escola.

Arranjaments, enregistrament i versionament dels temes: Miquel Capeta i Assumpta Riba

Intèrprets:

Veu: Assumpta Riba ( ex-alumna de l’escola)
Guitarres,teclats i programacions: Miquel Capeta
Autor de la Música: Miquel Capeta (ex-alumne i pare de l’escola)
Autor de les lletres: Escola Jungfrau